Epíleg d'un sentiment

El campament acabà. Arrere queden els pals bandera, les xiuletades a les 8'30 del matí, les cançons en el menjador, les partides de badminton... arrere queda el "run-rum" del riu Tajo, les immenses parets que ens abraçaven i els alts arbres que ens custodiaven. Tot perquè el campament acabà.

Quinze dies d'emocions, vivències, records i experiències. Catorze intenses nits de quietud, convivència i senzillesa. L'últim dia, en l'última baixada de bandera tot va ser un gran comiat i damunt amb llàgrimes d'eixes que es contagien; xiquets, cuiners i educadors... ningú es va salvar. Cada any la mateixa història. Però és que és tan intens que és inevitable. Hi ha tantes raons per les quals donar gràcies, per les quals resistir-se a renunciar a tot, que de vegades, el cos no pot més i el got es desborda. Serà per què el campament val la pena? SEGUR. Ara això sí, cada any la mateixa història.

Tots els campaments s'acomiaden arribat el dia 15 d'Agost. Però s'acomiada solament fins a l'any que ve. Altre campament amb absències, amb gent nova i amb els de sempre ens estarà esperant el pròxim dia 1 d'Agost, per a oferir-nos novament quinze raons més per les quals emocionar-se en l'últim pal, quinze raons més per a mentre es respira l'última bocanada d'aire profundament, desitjar que arribe l'any pròxim.

JUNIORS!
Sempre!

JUNIORS!
Sempre!

JUNIORS
SEMPRE UNITS!

Dia 11: Banyet al riu, ralli temàtic... i més aigua :(

De bon matí ens alçàrem amb la idea que hui ja no ens plouria. Amb boira, amb calor durant tot el matí... Vam aprofitar per a fer un llarg i agradable banyet al riu, on la pilota estigué una de les protagonistes.

Però de vesprada, altra volta aigua. I ja van quatre dies seguits ploent-hi! Afortunadament, açò no ens impedí de concloure les olimpíades que vam començar ja feia dies, però que no podíem fer a causa de l'oratge.

I ja per la nit, el campament va estar pres per alguns dels personatges més importants dels darrers anys, amb combinacions estranyes com el Papa parlant-li a Harry Potter, o semblant.

La veritat és que, de moment, va tot molt bé, a banda d'algun que altre malalt (que ara m'acompanyen mentre escric açò), però que, tranquils, no tenen res de greu i ben prompte estaran recuperats al cent per cent.

Dia 10: Marxa nocturna

Un dia tranquil de matí. Sol lluint, algun nuvolet sense importància... formació, joc, dutxes (que ja duiem dos dies sense tindre'n) i dinarot: potaje i natilles de postre.

De vesprada es va tornar a fer núvol i una altra tormenta d'estiu, que ens va banyar un poc i va servir per a netejar, encara més, la pols de les tendes. I així es plantejava el que hauria d'haver sigut la nit del bivac dels grups de Juniors, bivac que no es va fer. Vam decidir fer una marxa nocturna, amb bocata per a sopar, i tornar a dormir al campament. Que molts xiquets no tenien l'equipament necessari com per a passar la nit a la intempèrie amb el fred i la humitat que ens està fent, i, a més, l'amenaça de plutja, ens feren dessistir de la idea.

Els de Confirmació es quedaren al campament i gaudiren d'una intensa vesprada jugant al límit dels seus nervis i la seua tensió, però divertint-se una barbaritat.

Amb tot, malgrat la putja el dia anà d'allò més bé.

Dia 9 (bis): ...i més aigua

Sí, malauradament també va ploure la vesprada de la Jornada Tema, cosa que dificultà el ritme de l'activitat, però que no va impedir que entre tots derrotàrem al malvat Melkor. Un altre ruixat estiuenc típic de la zona.

Dia 9: Jornada Tema

De bon matí, tots ens hem alçat amb música regional d'Aragó, Galícia, Andalusia... Era la manera de donar la benvinguda a la Jornada Tema. Enguany, situada en l'Espanya del 2050, on la majoria d'autonomies han quedagt baix l'aigua sense saber-se ben bé els motius. Els supervivents de la tragèdia han decidit reunir-se per tal de no deixar perdre la cultura pròpia de les diferents regions. Al llarg del dia, i de manera sobtada, un maligne personatge, causant de les inundacions, farà la seua aparició, i els xavals hauran de lluitar per evitar que duga a terme les seues malifetes... Això sí, en el moment de penjar el present post, encara marxa tot segons el que espera.

Dia 8: ¡Agua va!

En efecte. El dissabte 8, en l'equador del campament, ens va visitar l'aigua. De matí, tot normal, sense problemes, celebrant la segona (i última) Eucaristia del campemnt.

I de vesprada... Aigua, molta aigua, i, fins i tot, algun moment amb pedra, típic de l'estiu. Revisió de tendes, tapar bé les motxilles, treure l'impermeable i al menjador a cantar cançons i jugar a cartes, esperant que la tormenta marxés. Afortunadament, cap mal que lamentar: el campament va aguantar estoïcament.

Ja per la nit, després de sopar un platet de sopa calenta (que es va agrair, perquè entre el fred i la humitat...), i la xulla acompanyada de bajoques verdes fregidetes, els xavals es clavaren en la investigació d'un crim amb l'ajuda de Sherlock Holmes i el seu inseparable Dr. Watson.

Dia 7: Jornada Olímpica

Ens alçàrem com un dia més. Netejar-nos, oració, esmorzar... Després de la Formació, rememoràrem la coneguda Batalla de Hastings, en què anglesos, italians i francesos lluitaren en una cruenta batalla de vides.

De vesprada, una novetat: van donar inici les Olimpíades que enguany celebrem al campament. Unes olimpíades on els equips participants corresponen a establiments emblemàtics del nostre barri. La primera jornada, la competició fou d'atletisme i de jocs d'equip.

Per la nit, al campament quedaren els menuts enfrontant-se a una crisi nuclear a Xernobil, i els de Confirmació marxaren de bivac en una nit esplèndida.

La llàstima, l'acomiadament de Judith del campament per trobar-se malalta. Des d'ací una forta abraçada a ella, i a Carlota, que marxà el dia 6. A totes dues: vos esperem l'any que ve, eh?

Dia 6: Tornem a la civilització

El dia més esperat, de ben segur, per tots vosaltres, i també pels vostres fills. De bon matí ens hem alçat i ens hem disposat per a, a les 9.30, marxar cap a Molina de Aragón, una ciutat menuda amb molt d’encant, molta història i un gran castell que ens ha encisat a tots.
Després, telefonades a casa, el moment més emotiu del dia, i, en acabar, hem anat a Corduente, a un centre d’interpretació en el qual ens han ensenyat bona cosa d’aspectes del Parc Natural on estem. Cultura i Natura en un dia on no hem parat en cap moment.

Dia 5: Una de víkings.

Pel matí, formació i joc. De vesprada, després de la tercera etapa del nostre particular ralli, el campament va ser envait per un grup de víkings que festejaven el casament dels fills del Rei Harald. Durant el vespre vam descobrir la cultura víking, i, ja a la nit, i després del sorprenent desplant que van fer els nuvis, el Rei es va veure obligat a trobar noves parelles per als seus dos fills. Una vetllada d’allò més divertida per a grans i menuts.

Dia 4: Marxa a la muntanya.

Efectivament. A les 10.30 vam partir per marxar en la nostra primera ruta pel Parc Natural de l’Alto Tajo. El nostre destí, els Saltos de Poveda. I si el lloc d’arribada va ser bonic, no ho fou menys tot el trajecte: sorprenents figures esculpides en la roca de la muntanya, alts arbres, el riu present en tot moment… un marc incomparable per a un dia de marxa que, llevat de la calor, va ser gairebé perfecte.

Dia 3: Primera Eucaristia

Primer dia normal del campament: formació, joc de matí, dutxes, joc cultural… i, de vesprada, primera Eucaristia del campament. Rafael va arribar al migdia per a celebrar-la amb nosaltres, com així va ser.
D’altra banda, poc més a dir. A poc a poc hem anat acostumant-nos a la rutina del campament.

Dia 2: Arranquem

El segon dia en el campament, després de tot un dia muntant, amb molta feina feta (i encara molta per fer), vam arrancar el campament. Entre altres coses, tots ens vam posar a fer “motxilers” amb troncs i així poder posar les motxilles i tapar-les com cal. I també va ser el dia en què vam estrenar el bany en el Tajo. En els voltants del campament tenim un lloc espectacular, un paradís. La veritat és que l’aigua està prouo gelada (per fer-nos una idea, com l’aigua de la nevera).

I, després de dinar, vam arrancar el Poveda-Dakar, el Joc Cultural d’enguany. De vesprada, un joc on els xavals conegueren els nostres cuiners, i, finalment, sopar i l’activitat de nit. Tot sobre rodes…

Disculpes

En primer lloc, hem de demanar-vos disculpes a tots per haver estat quasi una setmana sense dir-vos res. La realitat és que al campament no tenim ni gota de cobertura, de manera que cap dels mòbils funciona i, evidentment, tampoc no podem tindre cap mena de connexió a internet. Tampoc en el poble més proper en tenim suficient. Tot açò implica que, tècnicament, ens ha suposat un esforç trobar la manera de pujar les entrades al blog. Esperem que comprengueu que els problemes tècnics comporten problemes d’organització de recursos, persones i temps per poder actualitzar el blog, i estos han sigut els motius que fins ara no havíem solucionat. Confiem que a partir d’ara sí podrem actualitzar amb una freqüència que esperem vos satisfaça.

"Desde Aguabuena con amor"

Ja hem arribat! La matinada a valgut la pena i per fi després d'uns centenars de quilòmetres hem arribat a la nostra destinació. Cançons, crits, ronquits... de tot s'ha escoltat en l'autobús que ens ha portat fins a ací. Avui comença tot.

La cobertura? Pèssima. Tan sol en el poble a quasi 4 km. Així que ja us avisem a tots farem el que pugam! Però us ho pensem contar tot.

Una abraçada a tots! Que comence la festa!