El campament acabà. Arrere queden els pals bandera, les xiuletades a les 8'30 del matí, les cançons en el menjador, les partides de badminton... arrere queda el "run-rum" del riu Tajo, les immenses parets que ens abraçaven i els alts arbres que ens custodiaven. Tot perquè el campament acabà.
Quinze dies d'emocions, vivències, records i experiències. Catorze intenses nits de quietud, convivència i senzillesa. L'últim dia, en l'última baixada de bandera tot va ser un gran comiat i damunt amb llàgrimes d'eixes que es contagien; xiquets, cuiners i educadors... ningú es va salvar. Cada any la mateixa història. Però és que és tan intens que és inevitable. Hi ha tantes raons per les quals donar gràcies, per les quals resistir-se a renunciar a tot, que de vegades, el cos no pot més i el got es desborda. Serà per què el campament val la pena? SEGUR. Ara això sí, cada any la mateixa història.
Tots els campaments s'acomiaden arribat el dia 15 d'Agost. Però s'acomiada solament fins a l'any que ve. Altre campament amb absències, amb gent nova i amb els de sempre ens estarà esperant el pròxim dia 1 d'Agost, per a oferir-nos novament quinze raons més per les quals emocionar-se en l'últim pal, quinze raons més per a mentre es respira l'última bocanada d'aire profundament, desitjar que arribe l'any pròxim.
JUNIORS!
Sempre!
JUNIORS!
Sempre!
JUNIORS
SEMPRE UNITS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada